• Imprimeix

La prescripció d’opioides forts ha augmentat un 54% en 6 anys a Catalunya

Aquesta evolució, ocasionada en gran part per l’envelliment de la població i la facilitat d’accedir al tractament, preocupa a professionals i institucions sanitàries per l’aparició de determinats efectes secundaris sobre el sistema endocrí i immunitari, i de problemes d’addicció.

06/07/2017 12:07
La prescripció d’opioides forts ha augmentat un 54% en 6 anys a Catalunya

Els analgèsics opioides són medicaments claus per controlar el dolor agut, quirúrgic i crònic d’origen oncològic. A Catalunya ha augmentat significativament la prescripció d’opioides forts (fentanil, hidromorfina, meperidina, tapentadol, buprenorfina i oxicodina ± combinacions), passant del 0,89% registrat l’any 2011 a l’1,37% de 2016, el que equival a un increment del 54% en 6 anys.

Aquest augment de l’ús d’opioides ha provocat l’aparició de fenòmens d’hiperalgèsia quan s’ha administrat el fàrmac a dosis altes i/o durant llargs períodes de temps, l’aparició d’efectes secundaris en el sistema endocrí i immunitari, i problemes d’abús de medicaments.

Per evitar l’abús d’opioides, diverses institucions han emès les següents recomanacions:

  • S’han de prescriure opioides en el cas que els beneficis pel que fa al dolor i funcionalitat siguin superiors que els riscos que es puguin produir.
  • Cal tenir en compte els factors de risc per al desenvolupament de conductes d’ús abusiu abans de començar el tractament amb opioides.
  • El pacient ha de conèixer els beneficis i riscos que pot tenir el tractament amb opioides tant abans d’iniciar-lo com mentre el segueix.
  • El tractament amb aquests medicaments cal que s’iniciï amb les dosis mínimes efectives, evitant l’administració de dosis superiors a 90 mil·ligrams de morfina per dia.
  • Cal que s’analitzin els beneficis i riscos del tractament entre 1 i 4 setmanes després de l’inici i fer un seguiment posterior cada 3 mesos.
  • En cas que els beneficis no superin els riscos en aquest punt del tractament, caldrà reduir la dosi administrada o interrompre el tractament de manera gradual.
  • S’ha d’evitar la prescripció concomitant d’opioides i de benzodiazepines.

Tanmateix, a Catalunya no s’ha produït la mateixa situació alarmant que ha tingut lloc als Estats Units, fonamentalment per dues raons: d’una banda, els professionals del nostre entorn disposen de la informació de les prescripcions d’opioides que s’han realitzat prèviament, mentre que als Estats Units els pacients poden rebre prescripcions de diferents especialistes, que ja entre ells desconeixen les realitzades pels altres, i d’altra banda, com a conseqüència del l’existència d’un circuit il·legal d’obtenció d’aquests fàrmacs amb finalitats addictives molt important en aquest país.

Opioides d’acció ultraràpida

El consum d’opioides d’acció ultraràpida de fentanil ha augmentat durant els 10 últims anys. Aquests se solen prescriure en pacients amb dolor oncològic irruptiu controlat amb un opioide de base. En casos en què hi ha un dolor crònic no oncològic (DCNO), el seu ús està fora d’indicació. Per administrar aquests opioides, el metge ha d’especificar que no hi ha disponible una alternativa autoritzada i tenir l’autorització del pacient després que aquest hagi estat informat dels beneficis i riscos de la seva administració.

Pel que fa als inconvenients de la seva administració, l’ús de fentanil ràpid en la gestió del dolor irruptiu pot incrementar el risc d’abús de fàrmacs, sobretot en homes menors de 42 anys. Una manera d’evitar l’addicció a aquests medicaments és la prescripció de presentacions que no puguin ser manipulades.

 

Eines per detectar el risc d’addicció

La millor opció per detectar pacients amb conductes d’ús abusiu de medicaments és mitjançant la història clínica, ja que permet saber els antecedents d’ús de substàncies del pacient i també a nivell familiar. Els opioides no estan contraindicats en pacients que han arribat a consumir alcohol o drogues, però cal dur a terme un control periòdic de cadascun d’ells per poder detectar senyals d’ús inadequat i evitar diverses prescripcions i la derivació a especialistes.

Per poder identificar els pacients amb una conducta d’ús abusiu d’opioides, existeixen diversos qüestionaris, entre els quals destaquen el COMM (Current Opioid Misuse Measure), un qüestionari amb 17 preguntes per identificar les conductes de pacients amb dolor crònic que segueixen un tractament d’opioides, i el qüestionari SOAPP (Screner and Opioids Assessment for Patients with Pain), validat per a la població hispanoparlant.

Així doncs l’article conclou que, els opioides poden ser útils per disminuir la sensació de dolor, però també poden provocar l’aparició de diversos efectes adversos. Els professionals sanitaris tenen la responsabilitat de dur a terme pràctiques segures per reduir el risc i aprofundir en la formació i participació dels pacients.

 

Accés al document original:

Riscos associats a l’abús d’opioides. Butlletí de Prevenció d’Errors de Medicació de Catalunya, Vol. 14, núm. 4 oct-des 2016. Disponible a: http://medicaments.gencat.cat/web/.content/minisite/medicaments/professionals/6_publicacions/butlletins/butlleti_errors_medicacio/documents/arxius/but_EM_v14_n4_CAT.pdf