• Imprimeix

Cal donar a conèixer els errors assistencials al pacient i a la seva família?

Segons el Programa CARe de l’Aliança de Massachussets per a la Comunicació i Resolució Després d’Errors Mèdics, la resposta a aquesta pregunta és sí i explica quins passos cal seguir quan es produeix una situació com aquesta.

21/09/2017 12:09
Cal donar a conèixer els errors assistencials al pacient i a la seva família?

Prop d’un 15% dels professionals de l’Estat espanyol es veuen involucrats en un esdeveniment advers cada any, segons els estudis ENEAS i APEAS. Una vegada s’ha produït l’error mèdic és fonamental preguntar-se com ha d’actuar la institució i els professionals sanitaris i disposar d’un procediment a seguir.

L’objectiu principal en tota actuació després d’un error mèdic és garantir l’atenció al pacient i informar en tot moment, tant a ell com a la seva família. En aquest sentit, l’Aliança de Massachussets per a la Comunicació i Resolució Després d’Errors Mèdics sorgeix per oferir una resposta adequada quan es produeix un esdeveniment advers i aprendre dels errors per evitar que es repeteixin. Aquesta Aliança està formada per grups de defensa de pacients, hospitals universitaris i asseguradores compromeses amb la comunicació transparent i amb la compensació justa dels errors mèdics, i ha desenvolupat i implementat el Programa CARe.

En què consisteix el Programa CARe?

Les sigles en anglès representen les paraules comunicar, demanar disculpes (apology en anglès) i resoldre, els tres passos necessaris que cal seguir quan es produeix un error mèdic.

Concretament el programa ressalta tres fases importants:

  1. Comunicació. L’equip mèdic involucrat en l’esdeveniment advers té l’obligació d’informar al pacient i/o a la seva família del què ha passat i quines conseqüències pot tenir l’incident per a la salut del primer. La interacció és molt important en aquest punt. Per tant, cal escoltar en tot moment les reaccions del pacient i/o família, respondre les seves preguntes i oferir ajuda, tant mèdica com psicològica, en tot moment.
  2. Investigació. Els responsables mèdics han de registrar l’incident i buscar les causes que l’han provocat, ja que d’aquesta manera no només es podrà oferir la millor resposta al pacient i a seva família, sinó que es podrà evitar en un futur. Cal que els afectats tinguin informació constant dels motius i saber les mesures que es prendran perquè no torni a passar.
  3. Demanar disculpes. Encara que sigui el tercer pas, no deixa de ser una prioritat. La disculpa ha d’arribar immediatament després de saber que l’error mèdic s’hauria pogut evitar d’alguna manera. Si l’esdeveniment advers ho justifica, es pot arribar a oferir una compensació econòmica i proporcionar una alternativa a les demandes judicials.

Així, segons un estudi de l’hospital Brigham and Women de Boston (Estats Units), una actitud proactiva per part de l’equip mèdic redueix les demandes judicials en un 61%. Els pacients veuen que els responsables assumeixen la seva part de culpa i actuen amb transparència i respecte. Tanmateix, el suport anímic també és imprescindible cap al personal involucrat, ja que es poden veure com els culpables de tota la situació tot i haver estat un acte involuntari i inesperat.

 

Accés als documents originals:

About care. Massachusetts Alliance for Communication and Resolution following Medical Injury. Massachussetts, Estats Units. Disponible a: http://www.macrmi.info/about-macrmi/about-dao/#sthash.gP9QA3wH.PxWGwzfQ.dpbs

CARe Timeline. Massachussets Alliance for Communication and Resolution following Medical Injury. Massachussets, Estats Units. 2016. Disponible a: http://www.macrmi.info/files/2114/5943/8167/Timeline-FINAL.pdf