• Imprimeix

Com evitar errors en la identificació dels pacients?

L’Institut nord-americà ECRI publica un informe en què s’analitzen més de 7.000 errors en la identificació dels pacients procedents de 181 centres sanitaris.

21/09/2017 12:09
Cóm evitar errors en la identificació dels pacients?

En aquest informe s’ofereixen recomanacions per a la prevenció d’aquests errors i es ressalta la importància de que les direccions de les organitzacions s’impliquin i transmetin al personal que la correcta identificació dels pacients és una pràctica assistencial prioritària, a més d’adoptar un enfocament multidimensional.

ECRI considera la identificació dels pacients com “el procés de correspondre correctament un pacient amb la intervenció apropiada prevista i transmetre, de forma acurada i fiable, informació sobre la identificació del pacient a través de l’atenció sanitària continuada”.  

Els errors de identificació tenen lloc en qualsevol punt del procés assistencial als pacients, incloent l’ingrés (en el registre o en la programació, etc), l’estada a l’hospital (en les proves diagnòstiques, relacionat amb els tractaments, amb els documents d’alta o trasllats, etc), i fins i tot, un cop el pacient surt del circuit del centre (derivacions, prescripció electrònica, etc).

Algunes de les eines utilitzades per a la identificació dels pacients inclouen la història clínica electrònica, sistemes electrònics de registres d’entrada, lectors de codis de barres, monitors fisiològics, entre d’altres. Malgrat la utilització inapropiada d’aquests sistemes pot comportar la identificació incorrecta dels pacients, la seva adequada aplicació és una peça clau en la prevenció d’errors d’identificació.

L’ECRI va analitzar 7.613 errors d’identificació de pacients durant un període de 32 mesos, entre gener de 2013 i agost de 2015. D’aquest anàlisi es va observar que:

  • La major part dels errors (72,3%) es van produir mentre els pacients estaven en el centre, seguits dels que van tenir lloc durant l’ingrés (12,6%).
  • Més de la meitat dels errors s’havien produït en les proves de diagnòstic (laboratori, anatomia patològica o diagnòstic per la imatge) i en els tractaments (medicació, procediments i transfusions) (36,5% i 22,1%, respectivament).
  • La majoria dels esdeveniments van ser detectats abans que ocasionessin dany al pacient (91,4%).
  • La identificació física incorrecta dels pacients va constituir al voltant del 15% dels errors d’identificació, la majoria ocasionats per la pèrdua de la polsera identificativa, per polseres identificatives incorrectes o per no haver verificat la identitat del pacient.
  • Gairebé el 15% dels esdeveniments es van associar a una contribució inadequada de les eines tecnològiques.

També es va observar que algunes situacions afavoreixen els errors en la identificació dels pacients com són:

  • Utilitzar el número d’habitació per identificar un pacient (pot haver hagut un trasllat).
  • Preguntar al pacient si ell és un pacient determinat (indicant nom i cognoms), en lloc de que sigui ell qui s’identifiqui.
  • Quan dos pacients tenen el mateix nom i cognom/s (es pot seleccionar la història clínica equivocada).
  • Administrar medicaments sense haver confirmat prèviament la identitat del pacient.

A partir de la informació recollida, l’ECRI emet una sèrie de recomanacions centrades en punts clau (lideratge, mesures i processos, implicació dels pacients i familiars, registre dels pacients, estandarditzar i simplificar, tecnologia, notificació d’esdeveniments i actuació) per tal d’evitar/reduir aquests errors.

En la taula següent es mostren quines pràctiques es recomanen i quines es desaconsellen per assolir una correcta identificació dels pacients.

Aspectes a seguir i a evitar en la identificació dels pacients Butlletí Seguretat dels Pacients 21
Accions que cal seguir Accions que cal evitar

Confirmar els dos identificadors del pacient aprovats pel centre a l’inici del procés assistencial.

Utilitzar el número d’habitació, localització del llit o diagnòstic per identificar un pacient.

Aplicar les tècniques d’identificació del pacient de manera constant, segons el protocol del centre.

Demanar al pacient que confirmi el seu nom de la forma següent: “El seu nom és XXX?”.

Adoptar mesures per evitar confusions quan dos pacients amb un nom similar es trobin a la mateixa unitat.

Donar per assumit que un pacient corregirà el metge si el seu nom no és correcte; pot estar confós, espantat o no haver entès l’error.

Preguntar sempre al pacient pel seu nom i altres identificadors personals, de la següent manera: “Quin és el seu nom?” i “Quina és la seva data de naixement?”.

Posar a la mateixa habitació pacients amb noms similars.

Mostrar clarament el nom del pacient i altres elements identificadors en polseres, registres electrònics, etc.

Dur diverses etiquetes prèviament impreses per a mostres de pacients diferents.

Confirmar la identitat del pacient abans de posar una etiqueta a una mostra concreta.

Etiquetar el contenidor d’una mostra abans d’obtenir-la o després de rebre diverses mostres de pacients diferents.

Etiquetar els contenidors de mostres amb dos identificadors del pacient i en presència d’aquest.

Assumir que un altre integrant de l’equip mèdic ha identificat el pacient amb anterioritat.

Intercanviar els identificadors específics durant les transferències de pacients.

Permetre divergències en les polítiques d’identificació del pacient del centre.

Minimitzar les interrupcions i distraccions durant la identificació del pacient.

 

Informar si es detecten alteracions en les polítiques d’identificació del pacient del centre.

 

Facilitar la comprensió dels procediments d’identificació a pacients amb dificultats amb el llenguatge i l’audició perquè puguin igualment ser-ne partícips.

 

Informar els pacients de la importància del procés d’identificació en cada intervenció.

 

Involucrar activament els pacients en els processos d’identificació.

 
Font: Patient Identification: Executive Summary. ECRI Institute

Finalment, es conclou que els errors d’identificació poden tenir lloc en qualsevol moment del procés assistencial i s’hi poden veure involucrats qualsevol dels membres de l’equip assistencial. A més, els casos d’errors d’identificació recollits pels membres de l’ECRI i organitzacions col·laboradores mostren que són esdeveniments evitables. Tanmateix, no existeix una única estratègia per a prevenir-los, i és imprescindible que les organitzacions adoptin un enfocament multidimensional.

Per tal de que les recomanacions recollides en el document siguin efectives és fonamental que les direccions dels centres hi donin suport i transmetin al personal que la correcta identificació dels pacients és una pràctica assistencial prioritària.

 

Accés al document original:

Patient Identification: Executive Summary. ECRI Institute. Pensilvania. Estats Units. Agost 2016. Disponible a: https://www.ecri.org/Resources/Whitepapers_and_reports/PSO%20Deep%20Dives/Deep%20Dive_PT_ID_2016_exec%20summary.pdf