• Imprimeix

Un nou mètode de triatge de pacients facilita la identificació i solució d’esdeveniments adversos en pacients d’alt risc

Metges d’atenció primària d’Escòcia apliquen una eina de triatge de pacients que permet detectar esdeveniments adversos que havien passat prèviament desapercebuts en la història clínica dels pacients.

30/05/2017 10:05
Un nou mètode de triatge de pacients facilita la identificació i solució d’esdeveniments adversos en pacients d’alt risc

Un estudi realitzat en 300 centres d’atenció primària d’Escòcia ha provat l’eficàcia d’un nou mètode de triatge d’esdeveniments adversos, que afavoreix la implicació del professional sanitari a l’hora d’aplicar solucions als problemes identificats de seguretat per al pacient. Aquest mètode sorgeix per l’absència d’un sistema que permeti l’anàlisi, monitorització i aprenentatge dels esdeveniments adversos als centres d’atenció primària del Regne Unit. A més, els incidents en la seguretat dels pacients, tot i ser detectats, normalment no es comparteixen entre l’equip sanitari ni es registren formalment per tal d’aprendre dels errors.

Al mateix temps, aporta un nou enfocament a l’hora d’identificar els esdeveniments adversos. A partir de l’anàlisi de la història clínica es pot conèixer els riscos als quals han estat exposats els pacients, permet a l’equip assistencial esbrinar com ha estat l’atenció mèdica que han rebut i aportar millores per tal que no es tornin a produir els esdeveniments adversos. En la taula següent es destaquen les principals accions que s’han dut a terme:

 Accions principals relacionades amb
Accions
Exemples
Enregistrament
  • Actualitzar els codis (registre de malalties)
  • Corregir registres mèdics erronis
  • Afegir un registre clínic o un recordatori
  • Revisió de casos de preeclàmpsia que no s’han codificat com a tal
  • Modificació del codi erroni d’insuficiència cardíaca
  • Recordatori afegit per a la metadona
Prescripció (processos relacionats amb la medicació)
  • Realitzar canvis en la medicació (presa de nous medicaments, canvis o suspensió de fàrmacs)
  • Realitzar la revisió de la medicació
  • Suspensió de medicaments que no han estat demanats durant molt de temps
  • Revisió de la medicació per garantir la idoneïtat de les prescripcions
Comunicació (monitorització, clarificació, revisió i educació)
  • Aclarir el pla de gestió i qui és la persona responsable d’oferir l’atenció ambulatòria
  • Facilitar la comprensió dels pacients del seu pla de gestió
  • Garantir que els pacients havien rebut les cites hospitalàries i que les adreces i contactes dels pacients són vigents
  • S’actualitza la medicació després de parlar amb el pacient
Investigacions i seguiments
  • Oferir informació o educació als pacients
  • Confirmar que s’executen les accions previstes (monitorització programada)
  • Tenir una cita mèdica amb el metge encarregat de la revisió o amb un altre integrant de l’equip mèdic
  • Acudir a un altre proveïdor de salut
  • S’informa als pacients quan cal que deixin la presa d’aspirines, una setmana abans de la següent cita mèdica
  • S’envien cartes a pacients perquè acudeixin al seu metge de capçalera per tal de fer revisions mèdiques i controls de sang

En cada història clínica es busquen aquelles senyals que poden indicar el desenvolupament d’un incident en la seguretat del pacient. S’espera que la identificació d’aquests esdeveniments es tradueixi en una millora immediata en els processos assistencials o que derivi en l’aplicació de noves accions, com la revisió de protocols i l’actualització de les històries clíniques per minimitzar riscos.

La implementació d’aquest conjunt de mesures pot generar problemes en entorns hospitalaris complexos. L’èxit de les intervencions es produirà si s’apliquen immediatament, si s’analitzen els resultats i s’aporten comentaris de millora, i si es conceben aquestes accions com un element més de treball diari per augmentar el rendiment i un canvi de cultura.

Malgrat la ràpida adaptació i promoció del nou mètode de triatge, aquest presenta alguns aspectes negatius, com ara la manca de dades empíriques sobre les característiques dels esdeveniments adversos identificats per l’eina, o bé el desconeixement de si la seva aplicació deriva en una millora substancial en la seguretat dels pacients.

Accés al document original:

Carl de Wet, Chris Black, Sarah Luty, John McKay, Catherine A O'Donnell, Paul Bowie. Implementation of the trigger review method in Scottish general practices: patient safety outcomes and potential for quality improvement. Quality and Safety in Health Care 2016; 26 259-260 Published Online First: 02 Aug 2016. doi: 10.1136/bmjqs-2016-005660. Disponible a: http://qualitysafety.bmj.com/content/26/4/335?etoc