• Imprimeix

Nova versió del Qüestionari d’Autoavaluació de la Seguretat dels Medicaments als hospitals

La delegació espanyola de l’Institute for Safe Medication Practices (ISMP) ha publicat recentment una versió actualitzada del Qüestionari d’Autoavaluació de la Seguretat del Sistema d’Utilització dels Medicaments en els Hospitals.

10/09/2018 13:09
Nova versió del Qüestionari d’Autoavaluació de la Seguretat dels Medicaments als hospitals

Aquest qüestionari, la primera edició del qual es va fer l’any 2007, incorpora les noves mesures per a la seguretat del pacient proposades durant la darrera dècada i pretén ser una eina proactiva per a millorar la seguretat i la qualitat en les organitzacions sanitàries.

L’avaluació actualitzada consta de 265 ítems, 62 dels quals són nous i corresponents a les noves pràctiques segures; 78 d’ells han estat revisats i modificats i els altres 125 es mantenen respecte la versió anterior. Alguns dels canvis inclouen les novetats relacionades amb el sistema de prescripció electrònica, el sistema informàtic de monitorització intensiva, la gestió de les al·lèrgies i reaccions adverses, la conciliació de la medicació abans de l’alta hospitalària, les guies d’adequació de tractament, les pautes de dosificacions intravenoses, els medicaments d’alt risc, etc.

A l’inici del document es faciliten les instruccions necessàries per a emplenar el qüestionari de forma correcta i amb eficàcia:

  • Reunir un equip multidisciplinari. Idealment, integrat per un representant de la direcció mèdica, un representant de la direcció d’infermeria, el cap de servei de farmàcia, un expert en seguretat del medicament o en gestió de riscos i, com a mínim, dues infermeres, dos metges de diferents especialitats i dos farmacèutics (un clínic i un de distribució). Alguns ítems poden requerir la participació d’altres professionals de l’hospital.

  • Llegir prèviament i revisar el qüestionari. Cada membre ha de llegir i revisar el qüestionari complet abans de la primera reunió de treball amb l’objectiu d’analitzar les diferents pràctiques i agilitzar el procés.

  • Completar l’apartat d’informació demogràfica. Cal emplenar la informació demogràfica de l’hospital per després comparar els resultats amb hospitals de característiques similars.

  • Emplenar el qüestionari. L’equip discutirà cadascun dels ítems i valorarà el seu grau d’implementació; consultant, si escau, altres membres de la institució sanitària.

  • Registrar les respostes en el programa informàtic. Un cop emplenat, les respostes es poden introduir en el programa on-line. Per accedir al programa cal contactar amb l’ISMP-Espanya i sol·licitar una clau o contrasenya.

El qüestionari s’organitza en 10 apartats delimitats pels elements clau que més incideixen a la seguretat del sistema en ús dels medicaments. Aquests contenen un o més criteris essencials que, alhora, es despleguen en ítems d’avaluació.

 

Descripció dels elements clau:

I. Informació sobre els pacients. És necessari disposar de la informació demogràfica i clínica (edat, pes, al·lèrgies, diagnòstic, etc) per utilitzar els medicaments apropiadament.

II. Informació sobre els medicaments. Disposar del perfil de medicació dels pacients i accedir a la informació actualitzada sobre els medicaments. Implantar protocols específics per als medicaments d’alt risc.

III. Comunicació de les prescripcions i d’altra informació sobre la medicació. Els problemes de comunicació són una causa freqüent de molts errors. Cal eliminar les barreres de comunicació entre els professionals sanitaris i estandarditzar la manera en què es comuniquen les prescripcions i altra informació per evitar errors.

IV. Etiquetat, envasat i nom dels medicaments. Cal que les institucions sanitàries proporcionin tots els medicaments etiquetats amb claredat i en dosis unitàries, a més de prendre mesures per evitar confusions entre noms similars o envasat similar i etiquetatge confós o incomplet.

V. Estandardització, emmagatzematge i distribució dels medicaments. Molts errors es poden evitar reduint els estocs de les unitats assistencials, restringint l’accés a medicaments d’alt risc i distribuint a temps els medicaments des del servei de farmàcia.

VI. Adquisició, utilització i seguiment dels dispositius per a l’administració dels medicaments. Abans de la seva adquisició, les institucions sanitàries han d’avaluar els medicaments, assegurar que disposen de les proteccions adients i limitar la seva varietat.

VII. Factors de l’entorn. Els factors ambientals com ara la manca de llum, espais de treball sobrecarregats, sorolls, interrupcions, etc. afavoreixen els errors, així com una càrrega de treball excessiva.

VIII. Competència i formació del personal. La formació dels professionals en les iniciatives per millorar la seguretat i la formació continuada en medicaments són elements clau.

IX. Educació al pacient. Cal que els pacients estiguin informats sobre el seu tractament i se’ls animi a fer preguntes i resoldre dubtes. Els professionals sanitaris els han de transmetre la capacitat de detectar els errors i fomentar la seva participació.

X. Programes de qualitat i gestió de riscos. És necessari que les institucions estableixin programes per a detectar, notificar i reduir els riscos d’errors de medicació. Fomentar una cultura de la seguretat no punitiva i estimular el debat constructiu per identificar solucions és essencial, així com realitzar avaluacions periòdiques i dobles revisions dels punts vulnerables.