• Imprimeix

Criteris per a la sol·licitud de proves radiològiques en nens

Els infants poden rebre una dosi de radiació més gran de la necessària si es fan servir els mateixos procediments que per a adults. És necessari que els serveis de diagnòstic per la imatge disposin de protocols optimitzats per a pediatria, per grups d’edat i a partir dels protocols pediàtrics que cada fabricant inclou en els equipaments radiològics.

14/09/2018 11:09
Criteris per a la sol·licitud de proves radiològiques en nens

En els darrers anys, l’ús de les exploracions radiològiques diagnòstiques ha experimentat un increment, fet que ha contribuït a un augment de la dosi de radiació rebuda pel pacient. Això té una rellevància especial en el cas dels pacients pediàtrics ja que són més sensibles a la radiació i tenen una expectativa de vida més llarga i, per tant, per manifestar possibles danys derivats de l’exposició a la radiació.

El Departament de Salut, a l’any 2012 va crear el Grup de Treball de Prevenció de Radiacions Ionitzants Innecessàries en Edat Pediàtrica, amb l’objectiu d’impulsar la cultura de la Seguretat dels Pacients entre prescriptors i professionals sanitaris que treballen amb equips radiològics. Aquest Grup de Treball està format per professionals experts en el camp del diagnòstic per la imatge (radiòlegs, radiofísics i tècnics en radiologia), de la pediatria i de la seguretat dels pacients, així com per representants de l’Associació Catalana de Radiologia Mèdica i de la Societat Catalana de Radiologia i Diagnòstic per la Imatge.

El Grup de Treball ha publicat recentment el document Criteris de remissió de pacients en edat pediàtrica als serveis de diagnòstic per la imatge: patologies del cap i del sistema nerviós central amb l’objectiu de millorar la indicació i la justificació de les proves de diagnòstic per la imatge d’aquestes patologies en la població pediàtrica i disminuir les radiacions ionitzants innecessàries.

 

Per què es necessiten els criteris de sol·licitud o de remissió de pacients?

Les proves diagnòstiques per la imatge són útils quan el resultat (positiu o negatiu) contribueix a modificar la conducta diagnosticoterapèutica del metge o a confirmar el diagnòstic mèdic. Moltes proves radiològiques no compleixen aquest propòsit i poden exposar innecessàriament els pacients a la radiació. Algunes de les principals causes del mal ús poden ser:

  • Repetir proves que ja s’han realitzat en altres centres: cal esforçar-se a obtenir els informes i imatges anteriors i només repetir-los si és necessari.

  • Demanar proves complementàries que segurament no alteraran l’atenció al pacient.

  • Demanar proves amb massa freqüència, abans que els resultats puguin servir per modificar el tractament.

  • Demanar proves inadequades.

  • No donar la informació clínica necessària o no plantejar les qüestions que han de resoldre les proves de diagnòstic per la imatge.

  • Demanar massa proves complementàries.

A qui van adreçats els criteris de sol·licitud o de remissió de pacients pediàtrics?

Els criteris de remissió van adreçats a tots els professionals sanitaris amb capacitat de prescriure proves de diagnòstic per la imatge a nens i també a radiòlegs i tècnics en radiologia. S’han elaborat amb la finalitat que serveixin de guia en la remissió dels pacients i per elegir la prova que millor respongui a la consulta que es planteja, valorant sempre el risc de la radiació ionitzant.

El ventall de proves disponibles de diagnòstic per la imatge és molt gran i cal que els diferents professionals sanitaris que les sol·licitin les determinin en col·laboració amb els especialistes de radiologia.

 

Metodologia

Per a dur a terme el document, s’ha realitzat una revisió bibliogràfica de l’evidència científica disponible en relació amb la indicació de les proves de diagnòstic per la imatge de patologies del cap i del sistema nerviós central en edat pediàtrica. A partir dels documents seleccionats, s’han elaborat taules per a cada patologia amb les variables següents:

  • Problema clínic o situació clínica que requereix exploració

  • Exploració de diagnòstic per a la imatge recomanada

  • Tipus de recomanació i grau d’evidència en què recolza la recomanació

  • Tècnica de l’exploració radiològica

  • Dosi de radiació

  • Seguiment

  • Comentari addicional

  • Referència bibliogràfica

Els autors conclouen que és necessari que cada servei de diagnòstic per la imatge disposi de protocols optimitzats (mAs, kV, Pitch) per a pediatria, per grups d’edat i a partir dels protocols pediàtrics que cada fabricant inclou en els equipaments radiològics, especialment en la tomografia computada. És difícil establir uns protocols que serveixin per a tots els equips; per tant, és necessari que l’operador conegui les característiques de l’equip que utilitza. Sempre s’ha d’utilitzar la menor dosi possible mantenint una adequada qualitat diagnòstica.

A la guia Criteris de remissió dels pacients en edat pediàtrica als serveis de diagnòstic per la imatge es poden trobar taules adreçades específicament a les patologies del cap i del sistema nerviós central.