• Imprimeix

Miscel·lània

Gestió de riscos en pacients diabètics. Avaluació d’un programa educatiu dirigit als professionals per millorar la seguretat dels pacients diabètics (SEGUDIAB)

Aquest estudi fa plausible que, si els professionals encarregats de l’atenció als diabètics (metges i infermers) reben una formació continuada específica que palesi la importància de la seva actuació envers els diabètics, obtinguin a mitjà termini una millora en el monitoratge de certs ítems, avaluables per l’e-CAP (sistema informàtic per a les històries clíniques utilitzat en l’atenció primària).

Objectiu

General
Analitzar l’eficàcia d’una intervenció educativa breu dirigida als professionals sanitaris d’atenció primària (AP) per millorar la seguretat dels pacients diabètics.

METODOLOGIA

Disseny
Assaig clínic aleatoritzat en deu àrees bàsiques de salut (ABS), cinc per al grup d’intervenció i cinc per al de control.

Fases
Les activitats principals realitzades en aquest projecte poden dividir-se en tres fases:

  1. Elaboració del protocol de l’estudi, avaluació i aprovació pel comitè d’ètica.
  2. Adhesió dels centres i professionals; formació dels professionals; inclusió dels pacients, i anàlisi estadística de les dades. L’eficàcia de la intervenció educativa es va valorar sobre els professionals sanitaris abans i després de la intervenció i sobre els pacients amb diabetis mellitus (DM), en comparació amb el grup de control.
  3. Elaboració de l’informe final.


Àmbit i subjecte
L’àmbit va incloure deu ABS. La població diana va ser els professionals sanitaris i els pacients.

Durada
Dos anys.

Estat actual
Finalitzat.

Resultats

Segons la puntuació en la Diabetes Attitude Scale (DAS-3), la intervenció educativa sobre els sanitaris va disminuir l’impacte psicosocial de la DM en els professionals sanitaris, que va passar d’un valor de 2,68 ± 0,32 a 2,41 ± 0,27 punts (p < 0,01). També, es va observar una disminució en la percepció de la gravetat de la DM de 3,41 ± 0,32 a 3,29 ± 0,32, i en l’autonomia del pacient, de 2,17 ± 0,44 a 1,99 ± 0,59, encara que no de manera significativa (p > 0,05). Tampoc no es van trobar diferències estadísticament significatives en les subescales que valoren la necessitat d’entrenament especial i la valoració del control estricte.

Els pacients del grup d’intervenció van mantenir el valor de l’hemoglobina glicosilada (Hb1Ac) de 6,9% a 6,8%, mentre que en el grup de control va augmentar lleugerament de 6,9% a 7,1%. Aquests canvis impliquen que en el grup d’intervenció hi ha un 9,5% més de població diabètica controlada (Hb1Ac < 7%) al final de la intervenció, respecte d’abans de la intervenció. Al final de la intervenció hi havia un 42,4% de diabètics amb risc cardiovascular en comparació amb el 50,5% en el grup de control, encara que les diferències no van ser significatives.

Al finalitzar les sessions, totes les ABS van presentar propostes de millora de qualitat (metodologia metaplà): mancances i punts forts o febles de l’equip. A més, es va millorar la documentació clínica i les eines de registre.

Data d'actualització:  01.06.2011